Cal Sarri Vell està situada a Montclar d'Urgell, Lleida, a la banda del Castell de Montclar, punt de referència de la ruta dels "castells" de Lleida. Té capacitat per allotjar 4 o 8 persones en habitacions dobles amb bany.
Es tracta d'una Casa Pairal i està documentada a partir del segle XVIII. En desús des de fa uns 40 anys, s'ha fet una reforma de la casa conservant la seva essència de "pagès" que sempre ha tingut, utilitzant materials originals però adequant-los als nous temps i comoditats actuals.
A la planta baixa hi ha una cuina, totalment equipada amb tot el necessari per a l'estada, menjador, sala d'estar, una habitació de matrimoni, una habitació doble, un bany i una terrassa. A la primera planta hi ha una habitació de matrimoni amb terrassa, una habitació doble i un bany complet.
Disposa, a la part superior, d'una sala d'estar, un racó d'oci i relax dividit en dos espais: una zona d'estar amb sofàs i xemeneia i una zona lúdica infantil; un bany i una àmplia terrassa amb unes vistes espectaculars de la zona.
La població de Montclar té uns 120 habitants i es troba al cim de la serra de Montclar a uns 450m d'altura, amb molt bones vistes al Montsec i a la comarca de l'Urgell.
Vine i gaudeix-la!!!
El Castell, edificat sobre les restes d'una antiga torre romana, mostra una elegant arquitectura del renaixement català, datat en els segles XVI i XVII, restaurat recentment.
L'encant principal del Castell (de bella planta quadrada) es troba en l'amplitud de les seves estades, la gran escala que puja fins a la planta noble, sense oblidar la gran cura del seu aspecte i arquitectura exterior. Visitant el castell ens trobarem amb: el saló de música, la biblioteca, el menjador, l'habitació dels senyors, el celler, la presó... i un sense fi de detalls que ens cridaran poderosament l'atenció.
Una excursió “diferent”, una experiència impactant, doncs bona part del recorregut es fa dins d'un túnel que, en el seu temps, va ser una de les obres d'enginyeria més importants d'Europa per la seva longitud, envergadura i per l'esforç humà que va representar (6.000 persones emprades!). Són 5 km sota terra (en alguns llocs s'estarà a 130 metres per sota), 4,5 metres d'altura i 6 metres d'amplària. La ruta dura unes dues hores. El túnel de Montclar també es conegut amb el nom de la Mina de Montclar.
L'entorn que ens proporciona Montclar és perfecte per fer rutes amb família. Per aquest motiu, us animem a sortir i contemplar tot el paisatge que envolta el poble. Visiteu el web que teniu a continuació i trobareu tota la informació que necessiteu.
La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt, inaugurada el 1994, és el primer centre d'art contemporani que es va crear a les Terres de Lleida, i ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. L'obra gira entorn al conegut pintor català i agramuntí Josep Guinovart.
L'any 1991 Guillem Viladot va comprar un immoble a la plaça del Pare Gras d´Agramunt , per a convertir-lo en EL PARDAL , Casa de la Poesia Visual , que aviat es va ampliar amb dos edificis nous, on disposa , de tots els seus poemes visuals , objectes poètics i volumetries amb la espectativa d´esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere, a Catalunya i a Espanya, i una sublimació de les seves arrels agramuntines.
Poc a poc els espais dels immobles es van omplir de creacions visuals que el poeta ordena amb criteris de sensibilitat, de recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, seguint el precepte que "el nom no fa la cosa i el concepte mata l'essència".
L'Església de Santa Maria es va començar a construir a la segona meitat del segle XII coincidint amb el moment en què Ermengol VII va atorgar la carta de població el 1163. Les obres es van iniciar per la part dels absis que van servir, fins al segle XVIII, de muralla de la vila pel costat de llevant. La portalada del costat nord és considerada dels primers temps, mentre que la principal es va acabar al cap d'un segle.
El campanar, que comença a tenir aires gòtics de la meitat en amunt, és l'última part que es va construir vers el segle XIV. A tot aquest conjunt cal afegir, adossades al costat nord, la capella de la Verge de Roser, del segle XVI, la capella de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVII i la sagristia. Tot i que, l'església d'Agramunt ha sofert al llarg de la història modificacions i afegits, es tracta d'un edifici bàsicament romànic de l'anomenada Escola de Lleida. L'any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra - Garrigues l'any 2007 va posar al descobert les restes espectaculars d'un megàlit constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjan primera meitat del III mil·lenni ANE.
El més excepcional d'aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit i que corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d'un monument escultòric megalític anterior.
El megàlit dels Reguers de Seró constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’alçada dels conjunts escultòrics més rellevants i coneguts del neolític final-calcolític europeu.
Sortint d'Artesa en direcció a Tremp es troba el nucli del Pont d'Alentorn, on s'agafa la carretera que porta a Vilves i Collfred. Un cop agafada aquesta carretera es troba, a mà dreta, el camí que porta a l'antic complex industrial, denominat "La Fabrica". Es va obrir l'any 1906 i es va dedicar a la filatura i fabricació de teixits. La indústria va tancar definitivament l'any 1967 quan era coneguda amb el nom de "Filatures del Segre SA". En aquells moments, la fàbrica ocupava 220 treballadors i va afectar molt I'economia de la ciutat i rodalia. Els prop de 60 habitatges que formaven la colònia industrial van quedar abandonats (l'any 1960 constaven 269 habitants en el padró). Actualment s'han rehabilitat.
L'antic salt d'aigua, procedent del canal d'Urgell, ara és aprofitat per Explotacions Energètiques d'Artesa.
Recentment, s'ha recuperat una part de I'activitat industrial amb la ubicació d'una indústria càrnica i una altra d'abrasius.
Vilanova de Meià és un petit poble de la comarca de la Noguera, província de Lleida, a la vessant sud del Montsec de Rúbies.
A escassos quilòmetres al nord del poble hi ha una enorme franja rocosa formada per diverses parets. La més imponent i tal vegada pel qual més es coneix a Vilanova de Meià és per la coneguda Roca dels Arcs, una muralla rocosa d'uns 200 metres d'altura i gairebé un quilòmetre d'ample replet de vies de diversos llargs amb molt d'ambient.
El Montsec és una serralada d'uns 40 km de longitud que s'estén d'oest a est entre les províncies d'Osca i Lleida. En general es tracta d'un espai molt poc transitat però que amaga un gran nombre de rutes i excursions a fer per tot el massís. El massís calcari del Montsec es troba tallat de manera natural per dos impressionants congostos, el Congost de Mont-rebei (que separa Catalunya d'Aragó) amb el riu Noguera Ribagorçana i el Congost de Terradets (que permet l'accés a la Conca de Tremp) amb el riu Noguera Pallaresa.
El Montsec, per tant, queda dividit en 3 parts (d'oest a est): el Montsec de l'Estall (o serra de Montgai) a Aragó, el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies (aquests dos a Catalunya). La diversitat ambiental i botànica del Montsec ha donat lloc a una gran varietat faunística, on destaca especialment la riquesa ornitològica de la zona.
La Fira de Teatre al Carrer és una entitat pública que, sota la marca FiraTàrrega, treballa per la dinamització de la creació escènica catalana i l'intercanvi artístic professional en clau nacional i internacional, amb una atenció especial a les arts de carrer i als projectes que impliquen la ciutadania en l'espai públic.
Es celebra del 9 al 12 de setembre.
El Museu Comarcal de l’Urgell, situat a l'antic casal de la família Perelló, a més de l'exposició permanent, compta amb un important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI.
Les instal·lacions del Museu també conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un important conjunt de vestuari de principis de segle XX (donació de la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo).
El Parc Astronòmic Montsec (PAM) és una iniciativa del Govern de Catalunya, per tal d'aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l'Astronomia.
El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d'un centre de referència. Per tal de poder aprofitar el màxim una instal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions de l'entorn, que n'afavoreixin el seu rendiment i explotació. En particular, cal avaluar la qualitat de les imatges que s'hi poden obtenir (estudi de l'estabilitat de la imatge o seeing), les condicions meteorològiques del lloc i l'afectació de la contaminació lumínica de l'emplaçament.
Situada al peu del Montsec, la Vall d’Àger és un indret privilegiat per gaudir del turisme actiu i de les activitats a la natura.
Els embassaments de Canelles, Camarasa i Santa Anna, amb els seus espectaculars paratges, són el marc ideal per la pràctica del Kayak, Canoa, Paddle surf, la Pesca esportiva i les Excursions amb Vaixell.
L’itinerari de La Ruta del Cister segueix el traçat del GR175, transcorre per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i, és l’únic recorregut que enllaça entre sí els tres monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona.
Durant el recorregut descobrirem un territori profundament humanitzat, amb camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes, camins ancestrals plens de marges i cabanes de pedra seca; ens endinsarem a l’interior d’espais protegits com el Paratge Natural de Poblet, les muntanyes de Prades i el Tossal Gros de Miramar; caminarem per serres divisòries com la serra del Tallat i la serra de Comaverd des d’on admirarem les espectaculars vistes, amb el punt més alt de tot el recorregut, el Cogulló ( 881 m.).